Piko Stylo contínua en primera línea del hip hop potablava

“Quiero que esta canción llegue al cielo, y que me escuchen todos los que se fueron, aquí en mi alma siempre los mantengo, ni el tiempo borrará el recuerdo” (Piko Stylo)
Hi ha pocs músics al Prat que tinguin un nom tan directe i musical com l’artista que deixarà que escrivim algunes ratlles sobre la seva vida. Amb només 24 anys, Piko Stylo és un d’aquells personatges que fan del Prat un microcosmos complex, però enriquidor. Parlar d’aquest músic pratenc és parlar d’una part de la història del hip hop i el rap al Prat. Des de petit sempre ha estat vinculat al món de la música i més d’un se’n recordarà d’un marrec de Sant Cosme que no parava de fer entremaliadures musicals dia sí, dia també. “El rap forma part de mi les vint-i-quatre hores del dia. Sempre porto un paper i un llapis a sobre, perquè en el moment més imprevist, sorgeix un vers per a una nova cançó”. Dels primers concerts amb poc més de quinze anys en queda un bon record tot repartint versos a l’aire en una època daurada dins el hip hop i rap pratenc: “El boom que va representar el hip hop al Prat fa uns anys em va agafar i va ser un camí sense retorn. El meu oncle Yuken va ser qui em va deixar escoltar les primeres coses de hip hop i rap i la meva influència més gran. Jo no parava de demanar-li que em gravés música i més música”. Els primers grups dels inicis van deixar pas a un dels seus projectes més importants, el grup “La Clase”, durant el 1999- 2000: “Jo feia la producció i la música, i les maquetes d’aquest grup sí que van tenir una certa repercussió a l’escena del rap i el hip hop”.

Piko Stylo se’ns revela, i ell mateix ho confessa, com un músic que ha donat molt per consolidar l’escena del hip hop al Prat: “La gent em comenta moltes vegades que jo he estat una persona que ha mogut molt l’escena rapera del Prat, organitzant, gravant, produint, però no he mirat massa per mi”. Les coses han canviat una mica, gràcies a la seva parella, la Sílvia, que l’ha fet adonar-se de la importància de valorar-se més ell mateix com a músic: “Abans em preocupava més que triomfés un altre cantant o grup que jo mateix. Però ha arribat un punt d’inflexió que em fa centrar en la meva carrera personal”. Perquè, més enllà del marqueting agressiu que ens contagia el rap i el hip hop dels Estats Units, bressol d’aquest estil, i d’on provenen quasi tots els referents d’en Piko Stylo, hi ha un punt per a la reflexió personal i el pragmatisme: “Per a mi, el rap no és com una religió, convius amb un tipus de música i una estètica concreta, però no és una forma de pensar. Potser alguns ho interpreten d’una manera més radical, però aquesta visió més tancada no va amb mi”. Tot i aquest canvi, no ha deixat ni sembla que deixarà de donar un cop de mà a la gent que comença en aquest món: “Continuo fent produccions amb gent jove que comença, a l’estudi de casa meva. Em recorden a mi quan vaig començar, que no tenia mitjans, i jo a aquests nois que comencen els hi dono l’oportunitat de gravar i fer les seves primeres maquetes amb unes mínimes condicions”. En què consisteix, doncs, la feina de producció? “Treballo molt la música, creant unes bases instrumentals que sonin bé i s’adaptin a la lletra. Intento escoltar el màxim de música de rap i hip hop que puc, per intentar crear noves bases i nous camins per als temes, intentant fer una cosa diferent a allò que ja està fet”. Insisteix durant tota la conversa en la importància “de deixar que la lletra flueixi la base instrumental, intentant agafar un estil propi”. I pel que li diu molta gent, en Piko Stylo té un segell propi: “La gent em comenta que tinc un estil personal. Jo crec que, fins i tot, les bases instrumentals es poden reconèixer”.

Entre pregunta i resposta, no para de sortir i entrar gent a la botiga de roba i complements de hip hop que té al Prat, que més que un negoci sembla un club d’amics, per la familiaritat amb que Piko Stylo parla amb clients i coneguts. Sorprèn també la tipologia de gent que circula i que això dels estereotips són una mala manera de funcionar: àrabs, gitanos i pratencs potablaves es passegen per un espai fet a la mesura d’un “raper” de raça com en Piko Stylo, que ja té gravats alguns dels temes que formaran part del seu nou disc, on hi barreja el flamenc, un dels seus referents musicals: “La gent es pensa que vaig una mica a la fusió fàcil de flamenc amb altres músiques. El que tinc clar és que jo el que faig és rap i hip hop, i he agafat el flamenc per donar-li un toc més personal. Moltes vegades penso que m’hagués agradat més cantar flamenc que hip hop, però ja veus on sóc ara. Però el flamenc no deixa de ser molt important per a mi: m’aporta molt de sentiment, m’inspira fins i tot per fer lletres de rap, perquè el rap té el mateix sentiment que el flamenc, però passat per un altre filtre”. Les lletres, les bases musicals són les eines diàries de treball d’en Piko Stylo: “Les lletres, que és un punt que m’agrada treballar a fons, que surten amb més facilitat són d’un sentiment més trist, encara que estic intentant fer un treball molt variat quant a ritmes i temàtiques”. Actualment el boom entorn al rap i el hip hop al Prat no té la força de temps anteriors, amb anyades de les que van sorgir gent com Mucho Muchacho i Eat Meat (amb M.C. Make) referents indiscutibles d’aquest estil musical, que van aconseguir que El Prat hi tingués moltes coses a dir i a escoltar a nivell estatal. Un hip hop nacional que encara està dient moltes coses a l’escena musical: “S’està notant que els músics estan gravant fora i adquireixen un so més treballat, però, a més, la gent que es queda treballant a Espanya, estan aconseguint un so molt bo. Crec que no tenim res a envejar a la música que es fa als Estats Units o a França, que és el país més potent d’Europa a nivell de rap i hip hop”. A més, a l’actualitat hi ha un component que diferencia, segons Piko Stylo, el rap espanyol al rap americà: “Allà, amb dir que estan disparant a qualsevol banda, que tenen uns cotxes impressionants, i fer una mica el gall amb les seves noies, ja en tenen prou. Ara mateix, si fas això a Espanya, no et tenen tant en compte. Per això, a part del nivell de la producció, les lletres han d’anar una mica més enllà del tòpic”. Amb aquest nivell, en Piko Stylo té clar que no pot badar i que el nou disc que està preparant té un camí dur per tirar endavant: “Ara no és el meu moment i prefereixo fer les coses amb més calma No puc fer tonteries amb aquest nivell, perquè la gent s’ho està treballant molt”.

A l’espera que ens un mesos Piko Stylo ens apropi la seva nova música, ens podem ensopegar amb ell a la seva botiga i al Prat Ràdio, on a més de ser un dels mítics tècnics que porten treballant des de l’inici de l’emissora, el podem escoltar al seu programa “Rap City” els dimarts de deu a dotze de la nit, del qual s’acomiada “¡Qué Dios me los bendiga!” Piko Stylo cent per cent, amb denominació d’origen.

“Falta mucha unidad, mucho más respeto por el hip hop, dejemos la competición de un lado, y busquemos el buen sonido, nunca el mejor” (Piko Stylo)